Llenguatge i envelliment: una visió des de la neuropsicologia

Autores/as

  • Olga Bruna FPCEE Blanquerna
  • Sara Signo Miguel Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna. Universitat Ramon Llull.
  • Judit Subirana Mirete Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna. Universitat Ramon Llull.

Resumen

En el procés d’envelliment es produeixen canvis neuropsicològics, de forma que algunes funcions cognitives es deterioren progressivament al llarg de tota la vida adulta, altres es mantenen estables fins edats avançades, mentre que d'altres poden inclús millorar. Està ben establert que l'envelliment afecta la memòria, atenció, funcions visoperceptives, velocitat de processament, funcions executives, així com algunes funcions lingüístiques. Aquests canvis en les funcions cognitives tenen el seu correlat en el deteriorament cerebral que es produeix en l’envelliment. Estudis recents amb tècniques de neuroimatge han mostrat que mentre que els adults joves presenten un patró fortament lateralitzat en l'hemisferi esquerre en tasques de llenguatge i de memòria verbal, les persones grans tendeixen a mostrar patrons bilaterals. Pel que fa al processament del llenguatge, es postula la presència de pèrdua de recursos, alentiment en el processament de la informació, falta d’inhibició, dèficits en la transmissió, deteriorament de la memòria de treball o dèficits sensorials i perceptius. Algunes funcions lingüístiques s’afecten més que d’altres, però hi ha evidència de la presència d’un deteriorament del llenguatge associat a l’edat, amb afectació del lèxic, sintaxi i organització discursiva. Es fonamental tenir en compte aquests canvis, per tal d’afavorir un envelliment satisfactori i millorar la qualitat de vida, tant de la persona gran com dels seus familiars.

Publicado

2011-07-12