El joc del ‘rescat’ en el procés constituent de l’esport contemporani a Catalunya (1900-1926)
DOI:
https://doi.org/10.51698/aloma.2015.33.1.79-91Palabras clave:
“Colla del riscat”, joc del rescat, joc del marro, historia de l’esport a Catalunya, futbol, “Colla riscat”, prisoner’s bar, prisoner’s base, history of sport in Catalonia, football,Resumen
L’objecte d’aquest article és analitzar la presència del joc del rescat en la societat catalana i, concretament, en els moviments associatius de l’esport d’inicis del segle xx. Aquest estudi s’ha elaborat a partir d’una recerca documental de fonts primàries, principalment de la premsa esportiva, però ha comptat amb el suport d’altres investigacions recents. A principis del segle passat, amb la incorporació dels esports d’origen anglosaxó, a Catalunya el popular joc d’equip del rescat va presentar-se públicament amb la intenció d’assolir el nivell de reglamentació òptima per ser acollit en el procés de deportivització modern. Així, el rescat va ser practicat a Barcelona per alguns prohoms de la cultura física, agrupant-se inicialment en la “Colla Riscat”, i tractant de potenciar el caràcter saludable i educatiu d’aquest joc a l’aire lliure. Així mateix, la pràctica es va exhibir com a expressió genuïna de la catalanitat davant l’allau de les pràctiques esportives foranes que s’estaven duent a terme a Catalunya. Tot i la propaganda i la popularitat ancestral del rescat, aquest joc corporal va perdre l’atractiu predominant en els costums recreatius de la població més jovenívola. Una de les causes de la pèrdua de protagonisme de la pràctica s’atribueix a la ràpida i significativa acceptació de l’esport de moda: el futbol.Publicado
Número
Sección
Derechos de autor 2018 Jordi Brasó i Rius, Xavier Torrebadella Flix
Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0.
A partir del número 39(1) 2021, los autores y autoras conservan sus derechos y conceden a la revista el derecho de primera publicación de la obra, registrada bajo una licencia de reconocimiento de Creative Commons Attribution-Noncommercial-ShareAlike (by-nc-sa). Se les anima a los autores que hagan la máxima difusión de su artículo, por ejemplo publicarlo en línea y se les propone que lo hagan (por ejemplo, en repositorios institucionales o en su página web) antes y durante el proceso de envío, porque puede producir buenos resultados y hacer que la obra publicada reciba más citas.