LA FRAGILITAT EN LES PERSONES GRANS.

Autores/as

  • Antoni Salvà Institut de l'Envelliment Universitat Autònoma de Barcelona
  • Laura Coll Institut de l'Envelliment Universitat Autònoma de Barcelona
  • Xavier Rojano Institut de l'Envelliment Universitat Autònoma de Barcelona

Resumen

La fragilitat és un estat d'alta vulnerabilitat de les persones grans que comporta un augment del risc de resultats adversos per a la salut com ara la discapacitat, les caigudes, la institucionalització i la mort. A més a més i com a conseqüència de l'anterior també prediu un augment de l'ús dels recursos sociosanitaris. No hi ha un consens en la definició e fragilitat i per tant tampoc en els instruments a utilitzar pel seu diagnòstic. Alguns autors només inclouen elements físics pel seu diagnòstic, mentre que d'altres hi afegeixen aspectes cognitius, emocionals o socials. Malgrat aquesta diversitat una de les definicions operatives de fragilitat més acceptats i utilitzats és el proposat per L. Fried que inclou cinc criteris: pèrdua inexplicable de pes, debilitat muscular, cansament/ poca resistència, lentitud en la marxa i baix nivell d'activitat física. Tenir tres o més dels 5 criteris és indicatiu de la fragilitat, alhora que 2 corresponen a un estat pre-fràgil. La prevenció de la discapacitat és un gran repte al que s'enfronta la nostra societat que envelleix. Calen intervencions eficaces en poblacions d'alt risc com les persones grans fràgils però la identificació, avaluació i intervenció sobre aquesta població encara no està consensuada ni sistematitzada. En els últims anys, l'activitat física i la malnutrició han estat identificats com a causes potencialment reversibles de la fragilitat. De fet l'activitat física ha demostrat ser eficaç per millorar els diferents components de la síndrome de fragilitat com la sarcopenia, el deteriorament funcional, la inactivitat física, el rendiment cognitiu i la depressió. La combinació amb una alta ingesta proteica podria millorar-ne els resultats. La identificació d'una població més exposada a patir resultats adversos de salut com ara les persones grans fràgils, podria ser important per poder establir estratègies de prevenció de la discapacitat durant l'envelliment.

Biografía del autor/a

Antoni Salvà, Institut de l'Envelliment Universitat Autònoma de Barcelona

Laura Coll, Institut de l'Envelliment Universitat Autònoma de Barcelona

Xavier Rojano, Institut de l'Envelliment Universitat Autònoma de Barcelona

Publicado

2012-06-06

Número

Sección

Call for papers